GENÍS SINCA és nomenat acadèmic corresponent de la reial acadèmia de medicina de Catalunya.

La RAMC distingeix amb el Premi de Medicina i Sanitat Comarcal l’obra Aquells homes amb barba, biografia del farmacèutic manresà Josep Esteve i Seguí (1874-1927), de Genís Sinca.
La concessió d’aquest premi implica l’ingrés del seu autor a l’acadèmia d’aquesta prestigiosa institució, que per primera vegada es concedeix a un periodista i escriptor.

genisentrega
Amb motiu de la inauguració del curs 2015 i en un acte celebrat a la sala noble Gimbernat, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ha concedit el Premi de Medicina i Sanitat Comarcal a l’obra Aquells homes amb barba, biografia del farmacèutic manresà Josep Esteve i Seguí (1874-1927), de Genís Sinca.

Sinca ha recollit la distinció entre els aplaudiments d’una sala plena, entre d’altres, d’alguns dels metges de més renom i prestigi de la història recent de la medecina catalana. La concessió d’aquest premi implica l’ingrés del seu autor a l’acadèmia d’aquesta institució, que per primera vegada es concedeix a un periodista i escriptor.

diplogagenis

La biografia de Josep Esteve i Seguí es publicarà aviat a l’editorial Duxelm.

Aquells homes amb barba
Josep Esteve i Seguí fou precursor de la indústria farmacèutica Esteve i una de les personalitats més importants i també desconegudes de la vida social i cultural de la Catalunya Central del primer terç del segle XX. Esteve i Seguí va destacar pel compromís amb la societat manresana del seu temps, desenvolupant una gran tasca cultural i política, sobretot, per haver crear i dirigit entitats històriques, la majoria de les quals encara estan vigents i en funcionament.

Josep Esteve i Seguí, avi de l’actual president dels Laboratoris Esteve (Josep Esteve i Soler), va ser el fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB) l’abril del 1905, també de l’Orfeó Manresà (1901), de l’Esbart Manresà de Dansaires (1909) i del diari revista Bages-ciutat. La seva capacitat aglutinadora va fer possible que a la rebotiga de la farmàcia hi confluïssin noms tan il•lustres i diversos com els metges Oleguer Miró i Borràs, Rossend Serra i Pagès, el diputat Leonci Soler March, el botànic Pius Font i Quer, el filòleg Antoni M. Alcover i un llarg etcètera de personalitats, la majoria de les quals anaven a la moda d’aquells dies, això és, amb la barba molt ben retallada. Sigui com sigui, tots aquells personatges van ser testimonis de la tasca anònima d’un Esteve i Seguí que no volia constar però que, en el major dels casos, va encapçalar i dirigir una quantitat ingent d’iniciatives populars i les entitats històriques que t’he esmentat.

El llibre també reflecteix una altra vessant poc coneguda del biografiat, la de cercador incansable de dites i refranys. En total, durant més de dues dècades, Josep Esteve i Seguí en va recopilar fins a 1.595 per la comarca del Bages, abans de morir de manera precoç el 1927, recull que apareixerà publicat al final del petit volum.

Els Polvos de Vichy Esteve
Aquells homes amb barba narra l’inici apassionat d’una aventura científica que comença amb el salt d’una simple adrogueria que ven i recepta el que venien i receptaven els altres, a desenvolupar una farmàcia capaç de generar productes propis. Van ser els populars Polvos de Vichy Esteve en totes les seves variants comercials (Polvos Estomacals Esteve i Polvos pel maldecap Esteve, entre d’altres) que van crear la necessitat d’ampliar el negoci, una circumstància fins aleshores inaudita per a un petit adroguer local amb un laboratori mínim en el primer pis de l’edifici de la Plana de l’Om; la farmàcia Esteve, per cert, recentment ha celebrat el 225è aniversari. En el llibre també s’hi narra la increïble història de supervivència familiar i professional d’aquesta nissaga de farmacèutics, des del primer Esteve, Tomàs Esteve i Gabanyach, oriünd d’un poble de Puigcerdà (Urús).

Tot plegat, la història de Josep Esteve i Seguí, va ser la pedra angular perquè més tard, i ja de la mà del seu il.lustre primogènit, Antoni Esteve i Subirana, es creessin, també a Manresa, els Laboratoris Esteve l’any 1929. Fins al 1942 no inaugurarien la seu a Barcelona.