Entrevista a Vilaweb, Genís Sinca: ‘Si aquesta novel·la pot evitar un abús, ja hauré fet molt’

Genís Sinca: ‘Si aquesta novel·la pot evitar un abús, ja hauré fet molt’
L’escriptor publica ‘Malparits!’, una novel·la que aborda una temàtica poc coneguda: els abusos intrafamiliars

Font: Vilaweb. Per: Josep Rexach Fumanya

Genís Sinca es va fer conegut el 2013 gràcies a ‘Una família exemplar’, una obra amb què va guanyar el Premi Josep Pla. Molts lectors van conèixer un escriptor que fins aleshores havia estat, entre més coses, negre literari. Especialitzat en biografies, aquest autor manresà ha tornat al món novel·lístic amb ‘Malparits!’, una tragi-comèdia sobre els abusos intrafamiliars.

El fet és que aquest tema no sura en la trama fins ben avançat el llibre, però Sinca no l’amaga pas: ‘Ja sé que faig un “spoiler” del llibre, però m’importa un rave.’ Entorn d’aquest problema social gira la relació entre la Comelles, amb un passat marcat pels abusos, i en Joaquim Maristany, un barceloní de vint-i-cinc anys afectat per la síndrome de Tourette, la malaltia dels tics. Ell arriba a Andorra per treballar disfressat de pollastre publicitari, però, en realitat, mirarà d’ajudar la seva amiga contra els malparits que li han fet malbé la vida.

—Deixa’m dir-te una cosa primer de tot. La cosa més important d’aquesta història és que no té final. Mentre hi hagi abusos a menors, no s’acabarà mai.

—Per què heu triat el tema dels abusos intrafamiliars?
—Fa deu anys buscava temàtica de novel·la. Una temàtica que fos contundent, universal, poc tocada. Buscava la mare dels ous, vaja. Quan ja havia començat uns altres temes de novel·la, una amiga em va explicar que un familiar havia abusat d’ella. Però la notícia no era aquesta. La notícia per mi era que molta gent, qui més qui menys, coneixia casos d’abusos intrafamiliars. ‘Ui, te’n recordes, dels Recasens? Doncs el pare abusava de la nena. De debò? Si, però és clar, no han dit mai res perquè això és una cosa que se sap però no es diu.’ I comences a veure que realment el problema és estès. Passes al següent nivell; anem a investigar. Les estadístiques són demolidores.

—Digueu-me-les.
—Un 80% dels abusos són dins la família. En un 41% l’abusador és el pare. Buf. Són unes dades esgarrifoses. És un problema transversal, no té relació amb la capacitat adquisitiva de la família i al llarg dels decennis els tant per cent es mantenen intactes. És una malaltia que no coneix temps, no coneix solució, no coneix tractament específic.

Segueix llegint l’entrevista…